PASSEJANT PEL MONTSANT (La roca CORBATERA)

Deixem el cotxe a la Morera del Montsant,enfilem cap amunt amb les impressionants parets d'aquesta majestuosa muntanya,al davant hi veiem la Falconera la més vertical i la més alta de totes. Al final decidim pujar pel grau dels Barrots, un grau molt aeri però dels més bonics del Montsant per les seves espectaculars vistes. El grau s'enfila per una escletxa assegurada amb barrots de ferro, a dalt descansem i admiren el paissatge : al fons la brillantor del mar, Cornudella, el pantà de Siurana,la Mola de Coll de Jou, Llaberia... Anem pujant per passos aeris però que tenen passa mans que ajuden a pujar tranquils i ajuden a gaudir del camí.

Arribem a dalt de la Serra Major, som dalt de la carena del Montsant que va des de l'Albarca a Cabacés. I... Sorpresa veiem tot el Pirineu nevat. Anem caminant com si anèssim direcció Albarca fins que trobem el Crist de la Sang en un lloc privilegiat, tot és senzill , auster, natural però forma part del nostre país i l'estimen. Seguim el camí fins pujar a la Roca Corbatera, punt més alt del Montsant, aquí ens fem unes fotos, descansem una mica i admiren la bellesa tranquil.la i serena que la natura ens obsequia.

Tornem enrera, repetint una mica de camí i decidim fer la baixada pel grau del Carabassal.

Arribem a la Morera contents per la caminada que hem fet, hem gaudit i ens sentim molt bé.

Decidim anar a dinar al Restaurant "El balcó del Priorat" hem saborejat uns menjars molt exquisits, després volteta pel poble i de retorn a Salou.

De Collbató a Sant Jeroni

Sortim des de l'aparcament de l'ermita de la Salud per un camí en pujada que talla un bon tram de carretera per fer drecera ens dirigim cap a les coves del Salnitre. Pugem per les escales que van a les coves i després de pujar alguns esglaons ens desviem cap a l'esquerra per un camí en direcció est amb marques de color groc que durant un tram volteja la falda de la muntanya en lleugera baixada.

Al cap d'una estona arribem a un trencall que puja de la nostra esquerra i que porta les marques del GR. Seguim recte encara seguint les marques grogues i ara també les de GR. Al cap de molt poc el camí començarà a pujar fins arribar a un trencall que seguim a l'esquerra i ens portara a ll'ermita de Sant Joan .Arribats al Pla de les Taràntules, on hi ha l’estació del funicular i una exposició permanent sobre el parc natural, prenem com a referència la senyalització en direcció a Sant Jeroni. Seguim el camí Nou de Sant Jeroni, empedrat i en bon estat. Passem sota la roca de la Gorra Frígia; deixem a la dreta la Panxa del Bisbe, el Pla dels Ocells i, més endavant, el Cap de Mort. Arribem a l’ermita de Sant Jeroni, des d’on podem pujar les escales al cim més alt del Montserrat, amb el seu famós mirador.  Per tornar al punt de partida, baixarem pel camí Vell fins al Pla del ocells,passem per l'ermita de Santa Anna, mes endavant trobarem el pas dels francesos fins arribar al Monestir. Continuarem en direcció a la Cova , anem baixant fins arribar altre vegada a l'ermita de la Salud de Collbató.         

Montserrat muntanya sempre espectacular i de bellesa única, mai ens deixarà indiferents.       

                  

Tipus de ruta	Gran Ruta

Grau de dificultat	Mitjà

Desnivell +1100 Temps/Durada 6 hores

PUIG VICENÇ

Programa:  El diumenge dia 16 de febrer sortim a les 8h. del mati de la plaça del Pi Tallat de Santa Coloma de Cervelló . Anem en direcció cap a Torrelles, per arribar al Puig Vicenç. Passem per uns camins i uns boscos preciosos amb unes vistes de natura que costa creure de pensar que estem tan a prop d'una gran ciutat com Barcelona. 

Quan arribem a dalt del cim després d'una  pujada forteta, ens omple de satisfacció haver-ho aconseguit. El dia no era esplèndid pero hem pogut admirar totes les serres que ens rodejaven, des de Montserrat, la Mola, Sant Ramon i al fons el mar.

Ha sigut la primera sortida dels Amics de la Muntanya i l'experiència ha sigut mes que bona.

Observacions: El Puig Vicenç és la muntanya més alta de la Serra de Güell, autèntic contrafort del Garraf - Ordal.

La pujada al Puig Vicenç des de Torrelles de Llobregat té l’al·licient de passar per tres tipus de zones geològiques: la llicorella, el conglomerat vermell i la roca calcària.

El seu cim és un vèrtex geodèsic a on conflueixen els termes municipals de Sant Vicenç dels Horts, Vallirana i Torrelles

Són especialment interessants les Penyes de Can Riera amb les seves espectaculars erosions i per on passa un dels senders més bonics de la zona.

Sortides varies

* DE VALLFOGONA DE RIUCORB FINS AL BALNEARI DE SEGURA I TORNADA 19-05-13

2 hores, sense contar les parades.

Una caminada tranquil.la i una  experiencia que mereix ser viscuda, passant per entre camps d'un verd esplèndid com si estessim a Irlanda. Si fa vent l'òrdi, el sègol o el blat es mouen com onades en el mar.

Vallfogona un poble amb historia i amb molt d'encant. Cavallers, templers i hospitalers la van regentat durant segles. Tot de cases de pedres molt endreçades i de serena bellesa, tot respira pau i quietud. La popularitat de Vallfogona va unida al poeta i escriptor Vicent García i Torres, mes conegut com el Rector de Vallfogona.

Vam dinar a l'Hostal del Rector, vam menjar molt be.

*MONTPEDROS I SANT RAMON DES DE SANTA COLOMA. 2- 06-13

Hem caminat bastant ràpid , ha estat be i ha fet molt bon dia.

* SERRA DE CARDO  7-06-13

Hem fet uns 10 Km. Hem passat per uns indrets naturals, agrestes, austers, senzills, solitaris i encantadors.

Hem comencat a caminar al Balneari del Cardo, ara completament tancat.

Impressionant les restes de les ermites en temps dels ermitants, edificades a les puntes de petites agulles calcaries.

*PUJADA AL MATAGALLS. 16-06-13

Hem pujat el Matagalls des de Sant Bernat , te un desnivell de 850m.

Dia preciós . Molt bonic i encantador l'hotel. Hi ha un ermita construïda l'any 1952, es tota de pedra i molt ben conservada.

* PORT DEL COMPTE. 22-06-13

Avui hem pujat al cim mes alt del  Solsonès , el Padró dels quatre batlles, també hem pujat al Querol, Massaners i la tossa pelada. Molt bonic, molt vert i molt bon dia.

* Des de BAGÀ  24-06-13

Pujada al Puigllançada ,després pujada al Tossal de Rus

- ROMA del 18 al 22 de novembre de 2013

CASTELL DE MILANY

Vidrà – Castell de Milany
Les restes del castell de Milany se situen a 1.525 m en un rocam al terme municipal de Vidrà, al límit amb Vallfogona de Ripollès. Trobem cites del castell en documents de l’any 962, com a castell pertanyent al comtat de Besalú. Actualment del castell només en queden les restes, però la visita val la pena sobretot pel paisatge que ens ofereix la caminada i per les boniques vistes que tenim un cop hi arribem.

La ruta:
Sortim de Vidrà, del roure de la Creu de l’Arç,  i agafem el GR 3 en direcció al Castell de Milany. Passem per la masia de Palou Xic, la voltem per la dreta i continuen el GR 3. En arribar al coll de Cristòfol, seguim el GR3 deixant a mà esquerra un pista per on vindrem de tornada. Arribem al coll de l'Home mort i fem un gir pronunciat a mà dreta. A continuació, enfilem cap al puig de l'Obiol, passem pel pla de la Bronza i finalment arribem al Castell de Milany. 
De tornada, deixem el GR 3 per on hem vingut a mà esquerra i seguim per una pista forestal que passa pel mig de fagedes. Deixem el desviament que porta a la casa de Milany a mà dreta i seguim per la pista. Més endavant, passem pel coll de Forn i seguim fins al coll de Cristòfol. A partir d'aquest punt, anem pel mateix camí d'anada, pel tram del GR 3 fins a Vidrà. 

Sender d’anada: GR 3 / Sender de tornada: sender local dels Tres Castells i GR 3
Durada: 6 h
Dificultat: alta
Inici i final: Vidrà
Punts d’interès: castell de Milany, vistes panoràmiques, prats montans i fagedes