COLLBATÓ A SANT JERONI

Dia espectacular per anar a Montserrat i pujar a la Miranda de Sant Jeroni. Es el mateix circuit que vam fer el passat dia 18 de febrer. Les roques montserratines mai ens deixen indiferents. Avui no hem pujat sols hem anat amb uns quants socis dels Amics de la muntanya.

TAVERTET : Roca Llarga

Una altre sortida admirant llocs espectaculars que tenim en el nostre petit País. Començarem l’excursió a Tavertet on deixarem el cotxe. Després de la font del poble on també hi ha el safareig antic, a mà esquerra hi ha un rètol que indica “Sant Corneli”, seguirem a questa pista de terra, fins arribar a una casa restaurada “Mas Novelles”, a la dreta trobarem el rètol del camí de Sant Corneli, agafarem aquest camí, al cap d’uns 20 minuts hi ha uns fils que serveixen de tanca, a mà esquerra, hi ha la drecera, està indicat, que porta a Sant Corneli. En uns 20 minuts hi arribarem. Aquesta ermita és molt bonica, lloc bonic per esmorzar. Aquesta ermita va ser construïda a 1717, sobre d’una altra del segle XII. (A la paret de l’ermita hi ha una placa que agraeix la dedicació d’un home, que fa 13 anys va morir, que durant molts anys va tenir cura de l’ermita i dels seus entorns). Aquí hi ha rètols que indiquen la “Font de la Bena”, hem de seguir aquestes senyals, sempre carenejant, després d’un camí empedrat hi ha una carretera a l’esquerra, no agafar-la que aniríem a Can Tonigros, hem d’anar al collet que es veu al fons. Quan ja som al fons de la vall hi ha un revolt a la dreta, no agafar-lo, tot i que també aniríem en bona direcció, aquest camí passa per sota, és més bonic anar per la carena. En aquest revolt a l’esquerra es veu un camí humit que porta fins al coll del “Grau del Perer”, és on hi ha la “font de la Bena”, la font no existeix hi ha un dipòsit a la dreta que en deu agafar l’aigua. Després ens dirigir em cap el coll del “Grau del Perer” hem de seguir a la dreta, per la carena.  Anem caminant per la carena i després de passar el petit “Puig de Cortils” que deixem a la dreta, hem d’estar alerta si volem anar a la “Baume dels Cortils”. Aquesta baume es troba de seguida a l’esquerra del camí, sota un roure molt gros, ja veureu que al costat d’una gran roca hi ha un caminet esmolat, és allà sota mateix, diuen que antigament havia estat habitada. Tornem al camí i llavors d’una petita pujadeta, trobarem un rètol qie indica “la Roca Llarga”, és una roca que surt sobre el “Pla Boixer”, alerta si es va amb criatures ja que queda sortida sobre la cinglera sense cap protecció. Les vistes de les cingleres , del pantà i de la vall de Sau al fons són impressionants. Continuem carenejant i per orientar-nos, al fons veurem un molí de vent que està situat sobre la casa de “l’Avenc”, no hem d’anar fins aquest molí, hem de passar per sota, seguint un camí ample fins arribar a la casa de l’Avenc. Espectacular conjunt de cases restaurades,és com un somni en mig de la natura. Un cop aquí agafem la carretera que porta a Tavertet, una mitja hora. Es pot dinar a Can Miquel o a Can Baró , un menú casolà per 10 € , tot ple de bones sensacions.

Dalt del cim del Roca Llarga (1186m.) amb el punt geodèsic. 

Cingleres de Tavertet . Al fons l'Avenc

EL SOLSONÈS : El Miracle-La Torre de Riner-Brics-El Miracle 6/03/2014

Qualifiquem l’itinerari de moderat bàsicament per la longitud ja que no presenta altres dificultats. El desnivell de pujada i baixada és d'uns 350m (no feu cas del perfil atès que el GPS fallava i és del tot incorrecte). L’itinerari ens permet veure vistes panoràmiques del Pirineu: Serra del Verd, Rasos de Peguera, Pedraforca, Port del Compte, Serra d’Ensija i en dia clar El Montseny i fins i tot Montserrat i la Mata i Montcau i la plana de Lleida... També hi podrem descobrir indrets com El Miracle, la Torre de Riner, Brics i les seves basses, l’embassament de l’Alzina... L’itinerari es pot fer amb BTT molt bé des del Miracle fins als peus de la Torre de Riner però després anem compaginant pistes i corriols en més o menys bon estat... Recomanem no fer l’excursió després de pluges ja que les pistes i corriols poden estar molt enfangats. Cal remarcar que l’itinerari travessa alguns camps de conreu (el mateix GR-7 els travessa) per la qual cosa cal anar alerta a no malmetre’ls i cal tenir presents que pot ser difícil de travessar quan el cereal està alt. Des del Miracle fins la Torre de Riner seguim un itinerari senyalitzat amb pals indicadors. Des de la Torre de Riner fins a Brics no hi ha cap mena de senyalització i és necessari seguir el track i des de Brics a El Miracle seguim el traçat del GR-7 (Camí dels Bons Homes), ben senyalitzat. L’inici de l’itinerari és a El Miracle (per arribar-hi hi podem accedir des de Cardona per la carretera LV 3002 en direcció a Su o bé des de Solsona per la carretera C-140 en direcció a Guissona) on hi trobem un monestir benedictí, l’església amb un notable retaule barroc, cel•les... (per saber-ne més podeu consultar:http://www.santuarielmiracle.com/). Allà podem deixar el cotxe a l’aparcament (01). A la part del darrere (nord) podrem veure unes vistes imponents del Pirineu. Agafarem la pista que surt cap a la dreta, que passa per davant de les cel•les, que va cap a la Torre de Riner. Passarem per algunes masies com La Cirosa (02) i Cal Vall (03) i arribarem a l’aiguabarreig (04) del riu Negre i del torrent de l’Estany, just sota la Torre de Riner de la qual té molt bones vistes. Allà agafem el corriol que retrocedeix per anar fins la Font Canaleta (05) i tornem fins l’aiguabarreig on el corriol de pujada a la torre ens obliga a passar per sobre les aigües de l’aiguabarreig per una passarel•la i agafem el corriol que va pujant amb alguna ziga-zaga fins arribar al conjunt de la Torre de Riner (06) format per la torre, l’església de Sant Martí, el seu cementiri i una masia, tot dalt d’un turó (http://www.territoridemasies.cat/la-torre-de-riner/). A partir d’aquí no trobarem senyalització i cal anar alerta a no perdre el track. Sortirem per la pista asfaltada que trobem a la dreta i l’anirem seguint passant per Casa Ballester (07) i més endavant deixarem la pista asfaltada per agafar-ne una sense asfaltar a mà esquerra i que ens portarà a la masia Teixidor. Allà agafem una antiga pista (en molt mal estat) que puja enmig del bosc fins arribar a creuar-nos amb una pista, planera, on girem a l’esquerra i l’anem seguint amb lleugera pujada seguint la vall a mitja muntanya. Força al final de la vall agafarem una antiga pista en força mal estat que puja fent paelles fins arribar a uns camps que anirem seguint pel marge i que finalment creuarem (si us plau, tingueu cura a no malmetre’ls) per girar a mà esquerra cap a la Masia Claret (08) on seguirem una pista cap a l’oest on passarem per Casa Serra Morena (09) i arribarem a Brics (10) on trobem un petit i bonic nucli urbà. A Brics enllacem amb el GR-7 (senyals blancs i vermells) que ens baixarà fins les Basses de Brics (11), una bonica zona humida on podem trobar diferents aus i seguirem en direcció sud cap el Mas Alzina (12) i l’Embassament Alzina (13). Seguim el GR fins arribar a una carretera i ens desviem un moment del GR cap a la dreta per anar a veure l’ermita de St. Jaume de Riner (14). Retornem al GR que travessa la carretera i continua per un corriol de baixada per l’altra banda que ens portarà fins la masia de l’Estany (15) des d’on es pot veure ja El Miracle. Continuant el GR passarem per la Font del Bisbe (16) on cal estar atents a desviar-nos una mica a l’esquerra per anar-la a veure sota d’una petita balma de roca. I finalment arribarem al Miracle per la zona de la Font del Miracle (17) i una àrea de picnic i podrem tornar a veure el conjunt arquitectònic del Miracle. Des d’allà, opcionalment, podem fer una petita volta per acabar de veure altres punts d’interès que tenim molt propers. Seguim un itinerari que ens puja dalt d’un turó (18) on hi ha una gran creu i des d’allà continuem fins a un vèrtex geodèsic i fins l’Ermita de St. Gabriel (19) des d’on en un dia clar podrem tenir unes magnífiques vistes fins a Montserrat i la plana de Lleida i St. Llorenç del Munt. Al tornar passarem per una mena de dolmen (20), tornarem a passar per la creu i arribarem al punt d’inici.

Important : després hem anat a dinar al Restaurant el Forn , un menú d'11€ exquísit, ben cuinat i molt abundant.

CAMINADA POPULAR

Un dia molt assolellat per fer la caminada popular de Santa Coloma de Cervelló.

Hem començat a caminar a les 9h del  matí en direcció Can Carletes ,camins entre arbres fruiters que tímidament començaven a despuntar les seves flors. Hem anat per camins planers i amb pendents variades fins arribar a Sant Antoni. Des d'allà hem anat baixant per un interessant tram per la falda de ponent força desconegut. He arribat dels primers després de fer 12 km amb 2'15 h.

PASSEJANT PEL MONTSANT (La roca CORBATERA)

Deixem el cotxe a la Morera del Montsant,enfilem cap amunt amb les impressionants parets d'aquesta majestuosa muntanya,al davant hi veiem la Falconera la més vertical i la més alta de totes. Al final decidim pujar pel grau dels Barrots, un grau molt aeri però dels més bonics del Montsant per les seves espectaculars vistes. El grau s'enfila per una escletxa assegurada amb barrots de ferro, a dalt descansem i admiren el paissatge : al fons la brillantor del mar, Cornudella, el pantà de Siurana,la Mola de Coll de Jou, Llaberia... Anem pujant per passos aeris però que tenen passa mans que ajuden a pujar tranquils i ajuden a gaudir del camí.

Arribem a dalt de la Serra Major, som dalt de la carena del Montsant que va des de l'Albarca a Cabacés. I... Sorpresa veiem tot el Pirineu nevat. Anem caminant com si anèssim direcció Albarca fins que trobem el Crist de la Sang en un lloc privilegiat, tot és senzill , auster, natural però forma part del nostre país i l'estimen. Seguim el camí fins pujar a la Roca Corbatera, punt més alt del Montsant, aquí ens fem unes fotos, descansem una mica i admiren la bellesa tranquil.la i serena que la natura ens obsequia.

Tornem enrera, repetint una mica de camí i decidim fer la baixada pel grau del Carabassal.

Arribem a la Morera contents per la caminada que hem fet, hem gaudit i ens sentim molt bé.

Decidim anar a dinar al Restaurant "El balcó del Priorat" hem saborejat uns menjars molt exquisits, després volteta pel poble i de retorn a Salou.

De Collbató a Sant Jeroni

Sortim des de l'aparcament de l'ermita de la Salud per un camí en pujada que talla un bon tram de carretera per fer drecera ens dirigim cap a les coves del Salnitre. Pugem per les escales que van a les coves i després de pujar alguns esglaons ens desviem cap a l'esquerra per un camí en direcció est amb marques de color groc que durant un tram volteja la falda de la muntanya en lleugera baixada.

Al cap d'una estona arribem a un trencall que puja de la nostra esquerra i que porta les marques del GR. Seguim recte encara seguint les marques grogues i ara també les de GR. Al cap de molt poc el camí començarà a pujar fins arribar a un trencall que seguim a l'esquerra i ens portara a ll'ermita de Sant Joan .Arribats al Pla de les Taràntules, on hi ha l’estació del funicular i una exposició permanent sobre el parc natural, prenem com a referència la senyalització en direcció a Sant Jeroni. Seguim el camí Nou de Sant Jeroni, empedrat i en bon estat. Passem sota la roca de la Gorra Frígia; deixem a la dreta la Panxa del Bisbe, el Pla dels Ocells i, més endavant, el Cap de Mort. Arribem a l’ermita de Sant Jeroni, des d’on podem pujar les escales al cim més alt del Montserrat, amb el seu famós mirador.  Per tornar al punt de partida, baixarem pel camí Vell fins al Pla del ocells,passem per l'ermita de Santa Anna, mes endavant trobarem el pas dels francesos fins arribar al Monestir. Continuarem en direcció a la Cova , anem baixant fins arribar altre vegada a l'ermita de la Salud de Collbató.         

Montserrat muntanya sempre espectacular i de bellesa única, mai ens deixarà indiferents.       

                  

Tipus de ruta	Gran Ruta

Grau de dificultat	Mitjà

Desnivell +1100 Temps/Durada 6 hores

PUIG VICENÇ

Programa:  El diumenge dia 16 de febrer sortim a les 8h. del mati de la plaça del Pi Tallat de Santa Coloma de Cervelló . Anem en direcció cap a Torrelles, per arribar al Puig Vicenç. Passem per uns camins i uns boscos preciosos amb unes vistes de natura que costa creure de pensar que estem tan a prop d'una gran ciutat com Barcelona. 

Quan arribem a dalt del cim després d'una  pujada forteta, ens omple de satisfacció haver-ho aconseguit. El dia no era esplèndid pero hem pogut admirar totes les serres que ens rodejaven, des de Montserrat, la Mola, Sant Ramon i al fons el mar.

Ha sigut la primera sortida dels Amics de la Muntanya i l'experiència ha sigut mes que bona.

Observacions: El Puig Vicenç és la muntanya més alta de la Serra de Güell, autèntic contrafort del Garraf - Ordal.

La pujada al Puig Vicenç des de Torrelles de Llobregat té l’al·licient de passar per tres tipus de zones geològiques: la llicorella, el conglomerat vermell i la roca calcària.

El seu cim és un vèrtex geodèsic a on conflueixen els termes municipals de Sant Vicenç dels Horts, Vallirana i Torrelles

Són especialment interessants les Penyes de Can Riera amb les seves espectaculars erosions i per on passa un dels senders més bonics de la zona.