Quan som el dia 22 del mes d'octubre i ens disposem a començar aquesta ruta, estem a Salou amb un temps fora del que seria normal. La temperatura es realment d'estiu , 24 graus.
Arribem a Santes Creus i ja ens preparem per començar la caminada,no ens falta il.lusio per aquest repte, mes si penso amb l'edat que ja tenim, però la veritat que ens hem preparat i ens sentim bé.
Penso que es bo que el nostre exemple serveixi per estimular la il.lusio de mantenir-se en forma tant pels nostres fills com pels nostres tres preciosos nets.
A les 19h. De la tarda hem arribat el petit poblet de Montbrio de la Marca. Hem caminat sempre sols entre vinyes i terres de seca. Per la comarques de l'Alt camp i la Conca de Barbera , una vegada arribats a la serra del Comavert. Emocionant la pujada al Cogullo a l'Alt Camp. Encantadora la casa rural de Montbrio de la Marca,hem sopat en un menjador molt acollidor igual que la resta de la casa. Anem a dormir quan son ja les 11 en una habitacio que ens portà records de segles passats. Hem fet 22 km i hem estat 6h en total i hem caminat durant 5 h.
Quan son les 8'30 h. Del mati comencem a esmorzar , tot es acollidor i encantador.
A tres quarts de 10 comencem la segona etapa. El que jo havia tingut a la meva imaginació es va fent realitat a mesura que anem caminant. Camins sense fi,amb suaus pendents i baixades . Al 'inici de la ruta sempre acompanyats de camps de vinyes, algunes ja amb els colors de la tardor, mes endavant es canvia la vinya i els ametllers per preciosos camps d'oliveres. Passem pels poblets de Rocafort de Queralt, Fores i Belltall. Fores està a dalt d'un alta pla amb tot de cases restaurades com a segona residència . En diuen el mirador de la Conca. Hem dinat a Belltall a un Hostal a peu de carretera.Des d'aqui hem anat baixant suaument fins a Vallbona.
A sigut divertit trobar-nos a algú per primera vegada i eren prejubilats de "La Caixa". Quan son les 17 i 15 minuts arribem a Vallbona de les Monges, des de lluny ja veiem la magnificència del seu monestir.Ens allotjament a la seva hospederia , ens atent la Sara una monja molt jove que ens ecplica que ja fa 10 anys que hi viu, actualment son 9 monges. El monestir l'estan restaurant i ja hi ha parts acabades. Hem anat a escoltar els vespres que resen les monges i les completes.Ha sigut un acte molt emotiu ,les monges canten a la. Verge mentres tanquen totes les llums de l'esglesia. També hi ha anat ka parella que estan fent la ruta petó a la inversa nostra i una noia que està restaurant la portalada del monestir. Hem sopat a un bar del poble i ens han tractat d'allo mes be. L'habitacio i tota l'hostetgeria es senzill i auster però et convida a la pau .
Avui tercer dia de la ruta hem esmorzat a l'hospederia del Monestir de Vallbona de les monges , a la comarca de l'Urgell fins al CAP de Coll del tossal de Vallbona, que ens permet entrar a la Conca de Barbera , tot molt senzill pero que et fa sentir molt be. Comencem a caminar quan ja son tres quarts d'onze del mati. Igual que ahir preciositat de camins entre vinyes, ametllers i oliveres. Admiren altre vegada la Conca de Barbera, els seus camps de blat, les vinyes , tots els tons de verds, marrons i ocres de la tardor.
Hem passat pel petit poblet de Montblanquet on hem mirat la seva esglesia románica. Hem passat per l'Espluga de Francoli i hem arribat al monestir de Poblet a les 19h,de la tarda. Hem escoltat amb emoció les vespres del monjos a dins del. Monestir.
No hem pogut dormir a l'hospederia i ho hem fet a una masia ara hotel Masia del Cadet. Hem estat molt be. Es un lloc que en diuen Les Masies de Poblet.
Ja hem reservat lloc per dormir a Prenafeta, avui podem estar tranquils. Ens llevem en un hotel, antiga masia, prop del Monestir de Poblet. El dia comença ennuvolat pero per caminar ens va força be. Son les 11h quan comencem a caminar i ja esta sortint el sol. Hem caminat per les comarques de la Conca de Barbera i de l'Alt Camp.
Avui hem fet menys quilometres i això es nota, hem arribat a Prenafeta a les 5h la mar de be. Al mati hem anat deixant enrera el Monestir de Poblet per anar cap a Montblanc i arribar a Prenafeta. El cami avui un mica diferent ja que l'hem començat entremig dels boscos de Poblet. Hem visitat l'ermita de la Santíssima Trinitat, on hi ha també com una espècie de refugi,bar i restaurant, tot molt senzill.
Per dinar hem pujat a l'ermita de Sant Joan, que ara l'estan restaurant. Es un mirador a tota la Conca. Aquí hi va viure Na Elionor d'Arago, que hi vs ser d'ermitana , ja que l'ha volien matar.
Ha sigut bonic travessar la població emmurallada de Montblanc.
Des d'aquesta ciutat medieval fins a Prenafeta altre vegada camins entre boscos , vinyes i camps d'oliveres. Hem conegut i hem begut un vinet a casa d'urna parella de belgues que han comprat una casa del poble amb la intenció de fer-hi una casa rural. Els hi desitgem que els hi vagi molt be.
Ja avui ens disposem a fer l'ultim tram. Ens llevem a Prenafeta amb una mica de fresqueta ja pròpia d'aquest temps, seguim amb la pau de tota la ruta. Des del balcó et de l'habitacio podem veure els camps de blat ben llaurats i mes lluny la bonica vista de Montblanc.Aqui hem conegut una bona persona, en Josep el senyor que regenta l'hotel on hem passat la nit. Fa i recita poesies, te una casa plena de records i historia, ens explica i nosaltres escoltem i aprenem. Diem que hi tornarem a fer la calçotada amb tota la família .
Les pujadetes fins al Coll de Prenafeta son fortetes, pero com dic tot el cami ens apreten pero no ens ofeguen.
Passem pel bonic i petit poblet de Figuerola del Camp i tambe pel Pla de Santa María .Una vegada a dalt del Coll i fins arribar a Santes Creus tot es planer o baixada i això s'agraeix.
Fem. el dinar per celebrar l'acabament de la ruta dinant al Restaurant Catalunya de Santes Creus. Tot ha anat molt be i hem disfrutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada